Societat Coral Erato de Figueres : pensament, esbarjo i cultura des de 1862 / Anna Costal Fornells (coord.), Marciano Cárdaba Carrascal, Alfons Gumbau Masó, Erika Serna Coba, Anna Teixidor Colomer, Albert Testart Guri
Figueres : Ajuntament de Figueres : [Diputació de Girona], 2019
316 p. : il. ; 25 cm (
Juncària, 13)
El llibre fa una relectura històrica d'una entitat que va iniciar les activitats musicals i recreatives en plena efervescència dels casinos, dels Cors de Clavé, dels teatres d'òpera italiana i, en definitiva, del despertar d'una ciutadania que anhelava els nous horitzons que oferia la contemporaneïtat. En aquest sentit, assenyalen que des del segle XIX i fins al XXI, l'Erato ha format part de la vida dels figuerencs i de les figuerenques. Alguna parella s'hi devia enamorar en un ball d'estiu, d'altres possiblement tenen un besavi que era corista o que hi jugava a futbol, o bé n'hi ha que recorden que de petits ballaven a la colla sardanista o que un parent llunyà hi havia fet teatre. La monografia té per objectiu actualitzar la història de l'entitat a partir de noves perspectives i d'un discurs renovat. El llibre s'estructura en 12 capítols. Els autors expliquen que "el primer fa un recorregut per l'època fundacional de l'Erato, tot remarcant la importància dels Cors de Clavé. Segueix una breu historiografia de l'entitat. Continuen tres capítols monogràfics dedicats a les activitats de l'Erato des del 1862 i fins a la Guerra Civil: el cant coral, que va marcar l'inici de l'entitat; el teatre, amb una secció que, tot i ser irregular en el temps, va tenir rellevància social; i el futbol, potser més anecdòtic però molt descriptiu del període en què aquest esport es va popularitzar arreu d'Europa". Afegeixen que "la part central del llibre, dels capítols sisè al novè, desenvolupa una revisió completa de les qüestions ideològiques i polítiques de l'Erato. Fundada en els ideals del republicanisme, el laïcisme i el progrés socials, aquest pensament va recórrer moments més propicis que altres, amb punts culminants en les dues repúbliques espanyoles. Als últims tres capítols, el discurs recupera el fil cronològic i s'endinsa en la Guerra Civil, l'època franquista i els darrers anys de l'entitat. El volum es completa amb un conjunt de fotografies i un apèndix amb tots els membres de les juntes directives. (Hora Nova).
